Diferencia entre revisiones de «ERP»

De Jose Castillo Aliaga
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Línea 13: Línea 13:
Per aquest motiu, s’adopta ben aviat l’arquitectura de tres capes (presentació-negoci-dades) il·lustrada a la figura 1.2, en la qual els clients tenen aplicacions senzilles que únicament presenten les dades subministrades per un o diversos servidors d’aplicacions, contenidors dela capa de negoci, que ha confeccionat aquelles dades a partir de la informació subministrada pels servidors de la capa de dades.  
Per aquest motiu, s’adopta ben aviat l’arquitectura de tres capes (presentació-negoci-dades) il·lustrada a la figura 1.2, en la qual els clients tenen aplicacions senzilles que únicament presenten les dades subministrades per un o diversos servidors d’aplicacions, contenidors dela capa de negoci, que ha confeccionat aquelles dades a partir de la informació subministrada pels servidors de la capa de dades.  


[[Archivo:U1 importa1 image 3.png|frame|Figura 1.2]]
<div>
[[Archivo:U1 importa1 image 3.png]]


Figura 1.2
</div>
== Enllaços ==
== Enllaços ==


Material adaptat del material de l'IOC [http://ioc.xtec.cat/educacio/en/recursos-materials-aprenentatge]
Material adaptat del material de l'IOC [http://ioc.xtec.cat/educacio/en/recursos-materials-aprenentatge]

Revisión del 15:10 16 jul 2013

Tipus de desplegament

Tradicionalment, les aplicacions ERP/CRM/BI han estat allotjades a les instal·lacions de les organitzacions compradores de les llicències de l’aplicació, desplegament conegut majoritàriament com a on-premise i, en menor grau, com a in-house. Però això està canviant.

La història dels tipus de desplegament de les aplicacions de gestió empresarial ha anat lligada a l’evolució que ha tingut la tecnologia. En aquests moments podem dir que estem entrant en una nova època: l’època de la informàtica en núvol (cloud computing) i amb ella, diversos models de desplegament (IaaS, PaaS i SaaS) que s’imposaran o conviuran amb el model tradicional on-premise.

Per saber on som ens convé, en un primer lloc, conèixer els tipus de desplegament que hi ha hagut al llarg de la història i, per poder dur a terme desplegaments en el moment actual, ens cal poder distingir els requeriments associats.

En la primera època (la dècada dels 60 i dels 70) les aplicacions residien en grans ordinadors (mainframes) ubicats en les dependències de l’organització i els usuaris disposaven de terminals (pantalles sense memòria ni capacitat de procés) connectades amb l’ordinador central.

La segona època arriba en la dècada dels 80, amb l’eclosió dels ordinadors personals. Les aplicacions empresarials van anar adoptant l’arquitectura de dues capes (client-servidor), en les quals continua existint l’ordinador central (servidor –un o diversos–) que conté les bases de dades i en la qual la terminal de l’anterior època queda substituïda per l’ordinador personal que, en disposar de memòria i capacitat de procés, incorpora les aplicacions a executar. L’arquitectura client-servidor ensopega aviat amb el problema del manteniment de les aplicacions, ja que cada vegada que la lògica de negoci canvia o evoluciona cal actualitzar l’aplicació en tots els ordinadors personals clients.

Per aquest motiu, s’adopta ben aviat l’arquitectura de tres capes (presentació-negoci-dades) il·lustrada a la figura 1.2, en la qual els clients tenen aplicacions senzilles que únicament presenten les dades subministrades per un o diversos servidors d’aplicacions, contenidors dela capa de negoci, que ha confeccionat aquelles dades a partir de la informació subministrada pels servidors de la capa de dades.

U1 importa1 image 3.png

Figura 1.2

Enllaços

Material adaptat del material de l'IOC [1]