Diferencia entre revisiones de «ERP»
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| Línea 6: | Línea 6: | ||
Per saber on som ens convé, en un primer lloc, conèixer els tipus de desplegament que hi ha hagut al llarg de la història i, per poder dur a terme desplegaments en el moment actual, ens cal poder distingir els requeriments associats. | Per saber on som ens convé, en un primer lloc, conèixer els tipus de desplegament que hi ha hagut al llarg de la història i, per poder dur a terme desplegaments en el moment actual, ens cal poder distingir els requeriments associats. | ||
En la primera època (la dècada dels 60 i dels 70) les aplicacions residien en grans ordinadors (mainframes) ubicats en les dependències de l’organització i els usuaris disposaven de terminals (pantalles sense memòria ni capacitat de procés) connectades amb l’ordinador central. | En la primera època (la dècada dels 60 i dels 70) les aplicacions residien en grans ordinadors (mainframes) ubicats en les dependències de l’organització i els usuaris disposaven de terminals (pantalles sense memòria ni capacitat de procés) connectades amb l’ordinador central. | ||
| Línea 11: | Línea 13: | ||
La segona època arriba en la dècada dels 80, amb l’eclosió dels ordinadors personals. Les aplicacions empresarials van anar adoptant l’arquitectura de dues capes (client-servidor), en les quals continua existint l’ordinador central (servidor –un o diversos–) que conté les bases de dades i en la qual la terminal de l’anterior època queda substituïda per l’ordinador personal que, en disposar de memòria i capacitat de procés, incorpora les aplicacions a executar. L’arquitectura client-servidor ensopega aviat amb el problema del manteniment de les aplicacions, ja que cada vegada que la lògica de negoci canvia o evoluciona cal actualitzar l’aplicació en tots els ordinadors personals clients. | La segona època arriba en la dècada dels 80, amb l’eclosió dels ordinadors personals. Les aplicacions empresarials van anar adoptant l’arquitectura de dues capes (client-servidor), en les quals continua existint l’ordinador central (servidor –un o diversos–) que conté les bases de dades i en la qual la terminal de l’anterior època queda substituïda per l’ordinador personal que, en disposar de memòria i capacitat de procés, incorpora les aplicacions a executar. L’arquitectura client-servidor ensopega aviat amb el problema del manteniment de les aplicacions, ja que cada vegada que la lògica de negoci canvia o evoluciona cal actualitzar l’aplicació en tots els ordinadors personals clients. | ||
Per aquest motiu, s’adopta ben aviat l’arquitectura de tres capes (presentació-negoci-dades) | Per aquest motiu, s’adopta ben aviat l’arquitectura de tres capes (presentació-negoci-dades) en la qual els clients tenen aplicacions senzilles que únicament presenten les dades subministrades per un o diversos servidors d’aplicacions, contenidors dela capa de negoci, que ha confeccionat aquelles dades a partir de la informació subministrada pels servidors de la capa de dades. | ||
[[Archivo:U1 importa1 image 3.png]] | [[Archivo:U1 importa1 image 3.png]] | ||
La tercera època s’inicia a mitjans de la dècada dels 90, coincidint amb el boom d’Internet i va acompanyada de la contínua millora de l’ample de banda. Les aplicacions empresarials cerquen mecanismes per facilitar la connexió dels òrgans de comandament de les empreses des d’ubicacions remotes. Això fa que proliferin programaris que, aprofitant Internet, faciliten la connectivitat remota i obren en els dispositius remots (portàtils i PDAs) sessions client contra el servidor d’aplicacions. De ben segur que un dels programaris més coneguts és l’escriptori remot del sistema operatiu Microsoft Windows. Però aquests programaris presenten un problema: cal tenir instal·lat en el dispositiu remot el programari adequat per poder establir la connexió i això no sempre és factible. Ara bé, sense por a equivocar-nos, quin és el programari que tenen avui en dia tots els dispositius que es connecten a Internet, sigui quin sigui el sistema operatiu utilitzat (Windows, Linux, Mac, iOS, Android…)? Un navegador, oi? En conseqüència, es tracta d’aconseguir que a través del navegador puguem executar les aplicacions empresarials. | |||
Durant la primera dècada del segle XXI, encara dins la tercera època, les aplicacions empresarials es van acomodant a la nova situació tecnològica i faciliten solucions accessibles des dels navegadors web. L’arquitectura de tres capes continua sent vàlida per a la nova situació. Simplement cal afegir un servidor web davant el(s) servidor(s) d’aplicacions per permetre la connexió des dels navegadors. Els clients tradicionals poden continuar existint i es comuniquen directament amb el(s) servidor(s) d’aplicacions. | |||
[[Archivo:U1 importa1 image 4.png]] | |||
En aquesta nova arquitectura hi ha desavinences sobre la capa on ubicar el servidor web. Hi ha autors que, a causa del fet que el servidor web simplement s’encarrega de confeccionar les pàgines que es visualitzen en el navegador, el consideren com a part de la capa de presentació. D’altres, com que és un servidor d’aplicacions, l’ajunten amb els servidors d’aplicacions on hi ha la capa de negoci. Per últim, hi ha autors que parlen d’arquitectura de quatre capes, destinant una capa específicament al servidor web. | |||
L’arquitectura de quatre capes (aplicacions empresarials que permeten l’accés web) és d’extrema actualitat. Les aplicacions que no incorporen aquesta funcionalitat estan abocades a la desaparició. Poden sobreviure a causa del cost que suposa un canvi total de programari però difícilment podran ampliar la seva quota de mercat. | |||
== Enllaços == | == Enllaços == | ||
Material adaptat del material de l'IOC [http://ioc.xtec.cat/educacio/en/recursos-materials-aprenentatge] | Material adaptat del material de l'IOC [http://ioc.xtec.cat/educacio/en/recursos-materials-aprenentatge] | ||
Revisión del 19:08 16 jul 2013
Tipus de desplegament
Tradicionalment, les aplicacions ERP/CRM/BI han estat allotjades a les instal·lacions de les organitzacions compradores de les llicències de l’aplicació, desplegament conegut majoritàriament com a on-premise i, en menor grau, com a in-house. Però això està canviant.
La història dels tipus de desplegament de les aplicacions de gestió empresarial ha anat lligada a l’evolució que ha tingut la tecnologia. En aquests moments podem dir que estem entrant en una nova època: l’època de la informàtica en núvol (cloud computing) i amb ella, diversos models de desplegament (IaaS, PaaS i SaaS) que s’imposaran o conviuran amb el model tradicional on-premise.
Per saber on som ens convé, en un primer lloc, conèixer els tipus de desplegament que hi ha hagut al llarg de la història i, per poder dur a terme desplegaments en el moment actual, ens cal poder distingir els requeriments associats.
En la primera època (la dècada dels 60 i dels 70) les aplicacions residien en grans ordinadors (mainframes) ubicats en les dependències de l’organització i els usuaris disposaven de terminals (pantalles sense memòria ni capacitat de procés) connectades amb l’ordinador central.
La segona època arriba en la dècada dels 80, amb l’eclosió dels ordinadors personals. Les aplicacions empresarials van anar adoptant l’arquitectura de dues capes (client-servidor), en les quals continua existint l’ordinador central (servidor –un o diversos–) que conté les bases de dades i en la qual la terminal de l’anterior època queda substituïda per l’ordinador personal que, en disposar de memòria i capacitat de procés, incorpora les aplicacions a executar. L’arquitectura client-servidor ensopega aviat amb el problema del manteniment de les aplicacions, ja que cada vegada que la lògica de negoci canvia o evoluciona cal actualitzar l’aplicació en tots els ordinadors personals clients.
Per aquest motiu, s’adopta ben aviat l’arquitectura de tres capes (presentació-negoci-dades) en la qual els clients tenen aplicacions senzilles que únicament presenten les dades subministrades per un o diversos servidors d’aplicacions, contenidors dela capa de negoci, que ha confeccionat aquelles dades a partir de la informació subministrada pels servidors de la capa de dades.
La tercera època s’inicia a mitjans de la dècada dels 90, coincidint amb el boom d’Internet i va acompanyada de la contínua millora de l’ample de banda. Les aplicacions empresarials cerquen mecanismes per facilitar la connexió dels òrgans de comandament de les empreses des d’ubicacions remotes. Això fa que proliferin programaris que, aprofitant Internet, faciliten la connectivitat remota i obren en els dispositius remots (portàtils i PDAs) sessions client contra el servidor d’aplicacions. De ben segur que un dels programaris més coneguts és l’escriptori remot del sistema operatiu Microsoft Windows. Però aquests programaris presenten un problema: cal tenir instal·lat en el dispositiu remot el programari adequat per poder establir la connexió i això no sempre és factible. Ara bé, sense por a equivocar-nos, quin és el programari que tenen avui en dia tots els dispositius que es connecten a Internet, sigui quin sigui el sistema operatiu utilitzat (Windows, Linux, Mac, iOS, Android…)? Un navegador, oi? En conseqüència, es tracta d’aconseguir que a través del navegador puguem executar les aplicacions empresarials.
Durant la primera dècada del segle XXI, encara dins la tercera època, les aplicacions empresarials es van acomodant a la nova situació tecnològica i faciliten solucions accessibles des dels navegadors web. L’arquitectura de tres capes continua sent vàlida per a la nova situació. Simplement cal afegir un servidor web davant el(s) servidor(s) d’aplicacions per permetre la connexió des dels navegadors. Els clients tradicionals poden continuar existint i es comuniquen directament amb el(s) servidor(s) d’aplicacions.
En aquesta nova arquitectura hi ha desavinences sobre la capa on ubicar el servidor web. Hi ha autors que, a causa del fet que el servidor web simplement s’encarrega de confeccionar les pàgines que es visualitzen en el navegador, el consideren com a part de la capa de presentació. D’altres, com que és un servidor d’aplicacions, l’ajunten amb els servidors d’aplicacions on hi ha la capa de negoci. Per últim, hi ha autors que parlen d’arquitectura de quatre capes, destinant una capa específicament al servidor web.
L’arquitectura de quatre capes (aplicacions empresarials que permeten l’accés web) és d’extrema actualitat. Les aplicacions que no incorporen aquesta funcionalitat estan abocades a la desaparició. Poden sobreviure a causa del cost que suposa un canvi total de programari però difícilment podran ampliar la seva quota de mercat.
Enllaços
Material adaptat del material de l'IOC [1]