OpenERP
OpenERP és un producte de codi obert que es distribueix sota dos tipus de desplegament: On-premise, sota els SO Linux i Windows, amb dues versions (Community, gratuïta, i Enterprise, de pagament); i el SaaS.
La llicència de la versió 6 és és AGPLv3 o AGPL+Private User.
L’OpenERP és desenvolupat sota una arquitectura web client-servidor de tres capes:
La base de dades en un servidor PostgreSQL Un servidor OpenERP que conté tota la lògica de negoci Un servidor web, que en la versió 6.x està ubicat conjuntament amb el servidor OpenERP La capa client que té diverses possibilitats: web, GTK i possibles clients desenvolupats amb els protocols XML-RPC i Net-RPC
Instal·lació
Podem seguir aquest manual https://doc.openerp.com/7.0/es/install/#installation-link
Explotació i adequació
L’explotació i adequació de l’ERP d’una organització és una tasca imprescindible, ja que garanteix que el programari es mantingui en condicions de ser utilitzat per l’organització per tal de donar sortida a les seves necessitats. Per poder-ho dur a terme, per una banda cal identificar les necessitats (tasca pròpia de consultors) i, per una altra, tenir un coneixement profund de l’ERP, tant en les funcionalitats que facilita (tasca de consultors i implantadors) com en les qüestions tècniques vinculades a l’ERP (tasca d’analistes i programadors).
L’OpenERP és un programari de gestió empresarial desenvolupat sobre el framework OpenObject de tipus RAD (Rapid Application Development).
La facilitat dels entorns RAD rau en el fet que el desenvolupament d’aplicacions és molt simple pel programador, de manera que amb poc esforç es pot obtenir aplicacions d’altes prestacions.
L’OpenObject facilita diversos components que permeten construir l’aplicació:
- La capa ORM (Object Relational Mapping) entre els objectes Python i la base de dades PostgreSQL. El dissenyador-programador no efectua el disseny de la base de dades; únicament dissenya classes, per les quals la capa ORM d’OpenObject n’efectuarà el mapat sobre el SGBD PostgreSQL.
- Una arquitectura MVC (model-vista-controlador) en la qual el model resideix en les dades de les classes dissenyades amb Python, la vista resideix en els formularis, llistes, calendaris, gràfics… definits en fitxers XML i el controlador resideix en els mètodes definits en les classes que proporcionen la lògica de negoci.
- Un sistema de fluxos de treball o workflows.
- Dissenyadors d’informes.
- Facilitats de traducció de l’aplicació a diversos idiomes.
Tal com es pot observar, són molts els components d’OpenObject a conèixer per poder adequar l’OpenERP a les necessitats de l’organització, en cas que les funcionalitats que aporta l’OpenERP, tot i ser moltes, no siguin suficients.
La base de dades d'OpenERP
En l’OpenERP no hi ha un disseny explícit de la base de dades, sinó que la base de dades d’una empresa d’OpenERP és el resultat del mapatge del disseny de classes de l’ERP cap el SGBD PostgreSQL que és el que proporciona la persistència necessària per als objectes.
En conseqüència, l’OpenERP no facilita cap disseny entitat-relació sobre la base de dades d’una empresa ni tampoc cap diagrama del model relacional.
Si sorgeix la necessitat de detectar la taula o les taules on resideix determinada informació, és perquè es coneix l’existència d’aquesta informació gestionada des de l’ERP i, per tant, es coneix algun formulari de l’ERP a través del qual s’introdueix la informació.
L’OpenERP possibilita, mitjançant els clients web i GTK, recuperar el nom de la classe Python que defineix la informació que s’introdueix a través d’un formulari i el nom de la dada membre de la classe corresponent a cada camp del formulari. Aquesta informació permet arribar a la taula i columna afectades, tenint en compte dues qüestions:
- El nom de les classes Python d’OpenERP sempre són en minúscula (s’utilitza el guió baix per fer llegible els mots compostos) i segueix la nomenclatura nom_del_modul.nom1.nom2.nom3… en la qual s’utilitza el punt per indicar un cert nivell de jerarquia. Cada classe Python d’OpenERP és mapada en una taula de PostgreSQL amb moltes possibilitats que el seu nom coincideixi amb el nom de la classe, tot substituint els punts per guions baixos.
- Els noms dels atributs d’una classe Python sempre són en minúscula (s’utilitza el guió baix per fer llegible els mots compostos). Cada dada membre d’una classe Python d’OpenERP que sigui persistent (una classe pot tenir dades membres calculades no persistents) és mapat com un atribut en la corresponent taula de PostgreSQL amb el mateix nom.
La classe Python sale.order d’OpenERP està pensada per descriure la capçalera de les comandes de venda i la corresponent taula a PostgreSQL és sale_order.
D’aquesta manera, coneixent el nom de la classe i el nom de la dada membre, és molt possible conèixer el nom de la taula i de la columna corresponents. Es pot configurar els clients web i GTK per tal que informin del nom de la classe i de la dada membre en situar el ratolí damunt les etiquetes dels camps dels formularis.
Figura 1.1 Activar el debug mode
Si observem la figura 1.2, podem observar com:
Dalt apareix un desplegable que diu depurar#574, és la vista per defecte per a analitzar els elements dels formularis.
El camp Referencia cliente es diu client_order_ref de l'objecte sale.order. Per tant, la columna client_order_ref de la taula sale_order.
Figura 1.2 Dades de depuració
Respecte al desplegable de dalt, la resta d'opcions són:
- View Fields que permet obtenir una llista dels camps de la vista actual, amb els paràmetres corresponents.
- Fields View Get que mostra l’XML generat per la vista actual. Cal tenir en compte que si la vista s’ha generat a partir de diverses vistes XML heretant les unes de les altres, aquí se’n mostra el resultat final.
- Manage Views que mostra un llistat de les vistes relacionades amb la vista actual. Des d’aquest punt es poden crear noves vistes, eliminar-les o editar-les, encara que és recomanable utilitzar aquesta funcionalitat només per consultar. Es recomana realitzar les modificacions creant nous mòduls, per no perdre les modificacions davant actualitzacions de l’ERP.
- Edit TreeView, Edit SearchView, Edit Action i Edit Workflow que serveixen per accedir a l’edició de les vistes relacionades amb la vista actual.
- Si estem editant un registre (mode formulari) o consultant-lo (mode pàgina), apareix una nova opció View Log (perm_read) que mostra informació relativa al registre actual.