Màquines virtuals sense GUI
Aquest article és un tutorial per a centralitzar les explicacions per a provar i treballar sobre màquines virtuals sense escriptori. Per exemple {[Ubuntu]] server o Debian sense GUI.
Per treballar més ràpid, i donat que no ens fa falta, la majoria de les pràctiques amb màquines virtuals es faran sense interficie gràfica. Necessita molt poca RAM, arranca més ràpid, no es distrau i obliga a treballar per la terminal.
Instal·lació
Per instal·lar un Ubuntu Server o un Debian sense interficies gràfiques sols hem d'aconseguir una ISO. En el cas de Debian, recomane buscar la netinstall, ja que ocupa molt poc i si li fa falta algun paquet el descarrega de Internet.
La màquina virtual pot ser de 256MB de RAM i pocs Gigabytes de disc dur.
Amb aquesta configuració, en la configuració, li diguem que el CD és la ISO que volem.
Al instal·lar-lo de forma no gràfica, ens demana alguna cosa més, però no és molt complicat. En el cas de Debian, demana el nom de domini, sols és necessari si es va a fer un domini. També demana la contrasenya de root i d'un usuari nou que siga administrador.
Mirem les captures de pantalla:
<slideshow sequence="forward" transition="fade" refresh="3000">
</slideshow>
Administració remota
Es pot utlitzar dirèctament la terminal de la màquina, però no és personalitzable, redimensionable ni es pot copiar o pegar dins. Per tant, es recomana administrar-la de forma remota des d'una ordinador amb gestor de finestres i emuladors de terminal.
La manera més recomanable és per SSH. Peró abans cal fer algunes coses:
- Configura la targeta de xarxa de la màquina virtual com a pont o en nat, però redirigint els ports.
- Instal·la el servidor ssh:
# apt-get install openssh-server
- Averiguar la IP de la màquina.
- Accedir:
$ ssh usuari@<ip>
Se poden obrir les terminals remotes que necessitem.
Compartir fitxers
Per ssh es poden copiar fitxers amb scp, per exemple:
$ scp sources.list root@10.20.2.2:/etc/apt/
El gestors de fitxers de Unity, KDE, gnome o lxde tenen opcions per connectar per sftp i accedir com si fora un directori real.